Les modernes legislacions civils en matèria de protecció de la persona opten per fer desaparèixer el concepte d’incapacitació com a punt de partida per a desenvolupar els instruments que graviten al seu entorn. Ans al contrari el que es pretendria seria no entrar a valorar la seva capacitat d’obrar, sinó permetre poder-la completar i fins i tot possibilitar actuar en nom de la persona.
I és en aquest marc que s’ha de situar l’assistència que regula el Codi Civil de Catalunya, col·locant la figura de l’assistent al costat de la persona assistida, en una mena de concurs de voluntats on l’assistent complementa la voluntat de la persona assistida.
Tot plegat molt mes respectuós amb la capacitat natural d’obrar que s’ha de procurar mantenir.